El concepte de intertext
literari està inclòs dintre de la definició mateixa de intertext lector. La
formació d'aquesta es presenta com un nou objectiu per a
l'educació cultural, literària i comunicativa (Mendoza, 1996).
L’educació
lecto-literària culmina, amb la
consolidació de l’habilitat per a formular expectatives , de construir
hipòtesis de significat, que són activitats essencials en el procés de lectura,
i es complementa amb la capacitat del lector per a reconèixer la
intencionalitat del text. D’aquesta manera , el resultat final del conjunt de
les accions anteriors es la interpretació del text.
La formació
lecto-literària es recolza en l’espai que delimiten les habilitats de lectura,
la competencia literaria i l’experiència lectora. Aquestes tenen com a referent un determinat cànon. La relació entre aquests
components la manté l’intertext lector.
La recepció
lecto-literària és una activitat personal que està condicionada pels
coneixements i les referències culturals de l’individu, que componen la seua
competència literària i el seu intertext lector. D’aquesta manera es pot
afirmar que El diàleg intertextual es verifica i compleix plenament en la consciència
que ofereix el espai psíquic del lector (C. Guillén, 1985: 325). És a dir,
la construcció del significat d’un text depèn de l’activació d’ uns determinats
coneixements, en resposta als estímuls textuals.
D’altra banda, els
trets intertextuals deuen ser detectats per arribar a entendre l’obra en la
seua totalitat. Cada acte de lectura/recepció activa enriqueix l’experiència literari-cultural, és a dir, activa i amplia
el intertext del lector. D'aquesta manera, s'estableixen les connexions que requereix el text i gràcies a elles
accedeix al significat, és a dir, a la comprensió i interpretació del text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada