Com bé ens diu l'escriptor Gómez Martínez, JL
(1992) i que podem encontrar en la Teoría
del ensayo:
"Entre els pols d'autor i lector es troba el text. El text és també el nostre punt de partida. Així, des del text cap a l'autor caracteritzem l'assaig com una forma de pensar, com una confessió intel·lectual amb freqüents digressions i amb caràcter dialogal. Des del text cap al lector descobrim la funció de suggerir l'assaig i la necessitat d'un lector actiu disposat a dialogar amb el text que llegeix."
Un assaig és un gènere que s'inscriu en el marc de la literatura didàctica o d'idees i que reflexiona sobre interrogants relacionats amb la condició humana. És un escrit de temàtica variada i diversa en el qual un autor exposa el seu pensament sense una estructura rígida i va elaborant les seues idees a mesura que les posa per escrit. El seu mitjà d'expressió més habitual és la prosa, no la narrativa. L'assaig pot tenir una extensió variable (des d'una desena de pàgines fins a un llibre) i, per tant, permet a l'autor d'incorporar en el desenvolupament de la tesi pròpia els contraarguments que la podrien contradir segons el procediment dialèctic clàssic, heretat de la tradició filosòfica des d'Aristòtil, on es desenvolupa la síntesi dels arguments contraris: tesi+antítesi=síntesi. Es tracta de textos de caràcter argumentatiu i, de vegades expositiu. En el context podem trobar diversos factors que van des de la situació personal de l'autor fins al marc sociopolític o cultural i la tradició assagística que empara el text. (Tecnoscat)
L'objectiu d'un bon assaig no és oferir dades, sinó proporcionar idees, perspectives i suggeriments que ens motiven a reflexionar.
L'assagista en la seua doble funció d'escriptor —creador— i de científic, comparteix també característiques d'ambdós. Com escriptor és lliure en l'elecció del tema i en el tractament d'aquest, és lliure de projectar la seua personalitat i de fer servir les intuïcions; com científic deu ajustar-se als fets, les dades són les mateixes de l'investigador que escriu un tractat, però mentre aquest dona èmfasis a aquestes mateixes dades i no sen'ix del camp de l'objectiu (busca la comunicació de senyes), l'assagista transcendeix el concret de la senya, per a concentrar-se en interpretació (comunicació humanística) a través d'una projecció subjectiva. Per això el tractat únicament ensenya, mentre que l'assaig primordialment suggereix. L'assagista no pretén provar, sinó mitjançant suggeriments, influir.
Els assagistes verdaders expressen amb claredat aquest propòsit, així Alfonso Reyes ens diu: "Jo mateix camine revolotejant fa estona, als vostres ulls, amb ales de la imaginació. Convé frenar. Només he volgut, en aquesta xerrada sense pretensions, excitar-vos"; o Unamuno: "No espere que el lector trobe ací més que indicacions i suggestions, mers punts de reflexió que ha de desenvolupar per si mateix".
Ortega i Gasset, més explícit, assenyala sobre el particular en fer referència als assajos que formen el seu llibre Meditacions del Quixot: "Haurà de fer-se així en assajos d'aquest gènere, on les doctrines, bé que conviccions científiques per a l'autor, no pretenen ser rebudes pel lector com a veritats. Jo sols oferisc possibles maneres noves de mirar les coses. Convide al lector a què les faça per si mateix; que experimente si, en efecte, proporcionen visions fecundes; ell, perquè, en virtut de la seua íntima i lleial experiència, provarà la seua veritat o el seu error. En la meua intenció porten aquestes idees un ofici menys greu que el científic; no han d'obstinar-se en què altres les adopten, si no merament volgueren despertar en ànimes germanes altres pensaments germans".
L'assaig, no pretén provar res, i per això no presenta resultats, sinó desenvolupaments que s'exposen en un procés dialògic on el lector és una part integral. El desig d'incitar pot ser lleuger i indirecte, com proposa Ramón i Cajal en Xerrades de Café: "No tire, doncs, a adoctrinar, sinó a entretenir i, quan més, a suggerir. En realitat, l'assaig és el gènere literari que demanda major esforç per part del lector; res en ell és segur o acabat, fa la impressió que a penes es comença un tema quan l'assagista ens ho abandona."
"Entre els pols d'autor i lector es troba el text. El text és també el nostre punt de partida. Així, des del text cap a l'autor caracteritzem l'assaig com una forma de pensar, com una confessió intel·lectual amb freqüents digressions i amb caràcter dialogal. Des del text cap al lector descobrim la funció de suggerir l'assaig i la necessitat d'un lector actiu disposat a dialogar amb el text que llegeix."
Un assaig és un gènere que s'inscriu en el marc de la literatura didàctica o d'idees i que reflexiona sobre interrogants relacionats amb la condició humana. És un escrit de temàtica variada i diversa en el qual un autor exposa el seu pensament sense una estructura rígida i va elaborant les seues idees a mesura que les posa per escrit. El seu mitjà d'expressió més habitual és la prosa, no la narrativa. L'assaig pot tenir una extensió variable (des d'una desena de pàgines fins a un llibre) i, per tant, permet a l'autor d'incorporar en el desenvolupament de la tesi pròpia els contraarguments que la podrien contradir segons el procediment dialèctic clàssic, heretat de la tradició filosòfica des d'Aristòtil, on es desenvolupa la síntesi dels arguments contraris: tesi+antítesi=síntesi. Es tracta de textos de caràcter argumentatiu i, de vegades expositiu. En el context podem trobar diversos factors que van des de la situació personal de l'autor fins al marc sociopolític o cultural i la tradició assagística que empara el text. (Tecnoscat)
L'objectiu d'un bon assaig no és oferir dades, sinó proporcionar idees, perspectives i suggeriments que ens motiven a reflexionar.
L'assagista en la seua doble funció d'escriptor —creador— i de científic, comparteix també característiques d'ambdós. Com escriptor és lliure en l'elecció del tema i en el tractament d'aquest, és lliure de projectar la seua personalitat i de fer servir les intuïcions; com científic deu ajustar-se als fets, les dades són les mateixes de l'investigador que escriu un tractat, però mentre aquest dona èmfasis a aquestes mateixes dades i no sen'ix del camp de l'objectiu (busca la comunicació de senyes), l'assagista transcendeix el concret de la senya, per a concentrar-se en interpretació (comunicació humanística) a través d'una projecció subjectiva. Per això el tractat únicament ensenya, mentre que l'assaig primordialment suggereix. L'assagista no pretén provar, sinó mitjançant suggeriments, influir.
Els assagistes verdaders expressen amb claredat aquest propòsit, així Alfonso Reyes ens diu: "Jo mateix camine revolotejant fa estona, als vostres ulls, amb ales de la imaginació. Convé frenar. Només he volgut, en aquesta xerrada sense pretensions, excitar-vos"; o Unamuno: "No espere que el lector trobe ací més que indicacions i suggestions, mers punts de reflexió que ha de desenvolupar per si mateix".
Ortega i Gasset, més explícit, assenyala sobre el particular en fer referència als assajos que formen el seu llibre Meditacions del Quixot: "Haurà de fer-se així en assajos d'aquest gènere, on les doctrines, bé que conviccions científiques per a l'autor, no pretenen ser rebudes pel lector com a veritats. Jo sols oferisc possibles maneres noves de mirar les coses. Convide al lector a què les faça per si mateix; que experimente si, en efecte, proporcionen visions fecundes; ell, perquè, en virtut de la seua íntima i lleial experiència, provarà la seua veritat o el seu error. En la meua intenció porten aquestes idees un ofici menys greu que el científic; no han d'obstinar-se en què altres les adopten, si no merament volgueren despertar en ànimes germanes altres pensaments germans".
L'assaig, no pretén provar res, i per això no presenta resultats, sinó desenvolupaments que s'exposen en un procés dialògic on el lector és una part integral. El desig d'incitar pot ser lleuger i indirecte, com proposa Ramón i Cajal en Xerrades de Café: "No tire, doncs, a adoctrinar, sinó a entretenir i, quan més, a suggerir. En realitat, l'assaig és el gènere literari que demanda major esforç per part del lector; res en ell és segur o acabat, fa la impressió que a penes es comença un tema quan l'assagista ens ho abandona."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada