Competència literària

La competència literària es pot destacar junt a dos grans blocs fonamentals que estan integrats dins d’ella: la competència lectora i l’intertext del lector. Aquesta es concep com un procés de desenvolupament de capacitats i destreses assolides per l’alumne, resultat de l’articulació entre els seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i de gaudir de l’obra literària, per a poder establir valoracions i associacions en l’ordre de lo literari. (EcuRed, 2016)

Segons Mendoza, A. (2010) en Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria:

La competència literària es va formant a través de les múltiples activitats de lectura i a la vegada, les funcions que la competència literària exerceix sempre potencien el desenvolupament del procés de recepció (oral o escrita) de cada obra o text. A més a més, cal destacar l’intertext ja que actua com a mediador entre la competència literària i les estratègies de lectura.

Però les diverses teories que han hagut al llarg del temps sobre la definició de la competència literària han demostrat les seves limitacions a la hora de definir-la. Aquests intents de definir-la acaben per mostrar-la com una suma de sabers necessaris per a la recepció i per a la producció d’obres literàries.

En els primers moments de definir-la, aparegueren diverses opcions. Es va definir com una adquisició sociocultural, sorgida del contacte directe amb creacions valorades com literàries. Per exemple, J.J. Thomas (1978) va indicar que "la competència literària no era una facultat general, sinó una aptitud apresa i era una facultat derivada i relacionada amb la competència lingüística". 

Però més endavant, es va plantejar la possibilitat de veure la competència literària des d’altres perspectives que posaren de manifest que la competència literària no es tractava d’una capacitat innata, sinó que la seva creació i desenvolupament depenien dels actes de la experiència lectora.

D’altra banda, J. Culler (1975) defineix la competència literària com sabers per a llegir literàriament. És a dir, que la lectura literària operava un procés de descodificació i comprensió que no seguia les pautes del sistema de llengua.

Tal com es diu en EcuRed (Coneixement de tots i per a tots), és vàlid destacar que la competència literària, com totes les demés competències, no es circumscriu sols als sabers, que en l’ordre de la informació, puguen posseir els alumnes, sinó també al saber fer i saber posar en pràctica, saber operar amb els sabers i tindre creades determinades habilitats en quant al procés d’aprenentatge i de realització del anàlisi de les obres literàries i d’aquest pressupost també parteix el saber fer literàriament. Bé doncs, significa que el sentit de la competència implica a més de sabers, habilitats (saber fer), capacitats (saber fer amb independència), actituds (saber cognitiu, lingüístic i emocional) i valors (compromís, identificació).

Els alumnes, per lo tant, hauran desenvolupat una adequada competència literària quan siguen capaços de:

-      Posseir suficients coneixements sobre el fet literari.

-      Llegir la obra literària utilitzant estratègies lectores i comprensives.

-      Establir un apropament idoni a la lingüística del text objecte d’anàlisi.

-      Llegir el text literari des de la competència literària, que implica comprendre i interpretar el text des de el seu context soci-cultural.

-     Explicar elements essencials de teoria literària presents en les obres objecte d’estudi, llegir críticament el text i el seu món per ampliar la comprensió i el pensament sobre el que el rodeja.

-    Conéixer estils, moviments literaris, autors i obres representatives.

-    Analitzar els textos des de els moviments literaris socialment acceptats per a conéixer el pensament, la estètica i la visió del món.

-   Opinar oralment sobre allò que desperta l’obra sobre cadascú i contrastar la opinió amb la emesa pels seu companys.

-   Crear textos literaris similars o distints als llegits, per a elaborar una llengua literària pròpia amb la que puga expressar el seu món intern i que sàpiga expressar el seu text-lector.

-    Relacionar l’obra amb altres produïdes en l’època actual.

 

 En l’estudi de la competència literària es parteix indissolublement del context, vist aquest com la situació en la que es dona l’activitat comunicativa. També es denomina entorn, situació espai-temportal i inclou tots els factors que es conjuguen i que rodegen un acte de parla: situació comunicativa, intenció comunicativa, finalitat comunicativa, estatus social dels interlocutors. (EcuRed, 2016)