Qui som?

Hola, som Lucía Serralta, Laura Donet, Laura Ferrando i María Serrano, estudiants de 2n de magisteri, a continuació exposarem les nostres autobiografies literàries on contem la nostra experiència amb la literatura, des del primer contacte fins al dia de hui.

Em diuen Lucia Serralta Escrivà, tinc 23 anys i estic estudiant a la facultat de magisteri de València, concretament estic en el segon curs. Pel que fa a la literatura, tinc una família que li agrada molt llegir. Mon pare sempre que té un poquet de temps, agafa un llibre i es posa a llegir; a ma mare li agraden molt els llibres de cuina, d’herbes naturals, de salut... però, prefereix llibres amb una mica de misteri; en canvi la meua germana, li agrada llegir novel·les d’amor. A mi, des de que era menuda, m’agraden els llibres que amaguen un misteri, amb això em semble a ma mare.

El meu primer contacte amb el fet literari va ser quan ma mare i els meus avis em contaven contes. Podien ser tradicionals, inventats per ells mateixa o llibres escrits per altres. Alguns d’aquets contes, eren: Cabeza de melón, el qual tractava d’un xiquet que tenia el cap en forma de síndria i les llavors simbolitzaven les pigues; i un altre que em contava el meu avi es deia Forcí Forçà, tractava de un home que tenia molta força i ajudava a tot el poble. Aquesta relació amb el fet literari, a més de incrementar la meua curiositat i les ganes de llegir, creava una unió amb la persona la qual em contava el conte.

Fora de l’àmbit familiar, el fet literari va tindre lloc a l’escola. Tant a mi com als meus companys, ens posaven de feina llegir llibres i crear la nostra pròpia llibreta on recollir, el títol i una mena de resum, de tots els llibres que anàvem llegint. Els meus pares, per a ampliar el ventall de llibres que ens oferien a l’escola, ens en compraven més, a mi i a la meua germana, tant en valencià com en castellà, per a que anàrem desenvolupant la nostra competència lingüística. Recorde haver vist obres teatrals en un teatre prop del meu col·legi; una que recorde és Tirisiti. A aquest teatre, acudeixen alumnes de molts col·legis de Gandia i de pobles propers, normalment les obres representades són infantils i juvenils.

Dels llibres de la meua infància, a la meua habitació encara conserve alguns. Els que recorde que em van agradar molt van ser: No sigues bajoca de Pasqual Alapont, La fada masovera de Vicent Marçà, Històries de por de Angela Sommer-Bodenburg, Misteri a la llacuna de Vicent Pardo, Un duende a rayas de Maria Puncel, Un vikingo en el jardín de Annie M. G. Schimidt, Els somnis secrets de Pau de Mercé Borràs, La reina calva de Mercé Company, Fray Perico y su borrico de Juan Muñoz Martín i La bruja Mon de Pilar Mateos. Tots aquests, eren molt divertits, especialment, amb La fada masovera, recorde que tenia moltes ganes de acabar de sopar, de dinar o de fer qualsevol cosa i posar-me a llegir. Quan el llegia, sentia que jo estava en aquell mas i vivia la història com si jo fora la protagonista.

En un altra etapa educativa, vaig tindre un gran contacte amb la literatura infantil, ja que estava estudiant el Cicle Superior d’Educació Infantil. Per una banda, vaig tindre que crear contes, tant individuals com en grup. Tots aquests havien de tenir uns valors, els quals poder transmetre als xiquets. Algunes creacions van ser: La fulla ballarina, que era un conte animat on els xiquets participaven fent els sorolls dels animals; i L’ovelleta Clareta. D’altra banda, vaig participar en obres teatrals per a xiquets, algunes d’elles van ser: A què fa gust la lluna, el qual es un conte preciós per a xiquets i el vam representar amb llum fosca; i Les bruixes, que tractava d’un grup de bruixes que necessitaven aconseguir determinats ingredients per a la seua poció i havien de superar diferents obstacles. Aquesta etapa, va ser molt gratificant i enriquidora per a mi; vaig aprendre molt sobre la literatura.

Des de ja fa uns anys, tota la meua família, contant a més dels meus pares i la meua germana, a els meus tíos, ties, cosins, cosines i avis, per a els regals de reis, ens regalem uns als altres un llibre. Els Nadals passats, em va tocar a mi fer-li el regal a mon pare; ha sigut difícil trobar un llibre que s’acoste als seus gustos, però finalment el vaig trobar, l’afortunat va ser El regreso del Catón de Matilde Asensi.

Actualment, em costa trobar un llibre que em captive de veritat; els últims que he llegit, han sigut L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón, i La chica del tren de Paula Hawkins. El primer, m’ha paregut un llibre increïble i únic, i el segon, amb molt de misteri; els dos han aconseguit clavar-me en el paper dels protagonistes i viure l’experiència al màxim. Cada dia m’aixecava pensant, “què passarà hui a les pàgines d’aquest llibre tan meravellós?”.

Per acabar amb aquesta bibliografia literària, vull anomenar l’últim llibre que he tingut entre les mans, el qual va ser un regal del meu nuvi. Encara que no he pogut profunditzar en ell, per raons de temps, sembla molt interessant, per tot el que he llegit sobre ell. S’anomena Rayuela de Julio Cortázar. Pense que ha sigut una bona elecció, perquè com el meu nuvi sap, m’agraden els llibres que amaguen alguna cosa, i aquest és un d’ells.

El meu nom és Laura Ferrando Fernández, i vinc a parlar-vos sobre la meua vida literària. Supose que el primer contacte que vaig tindre amb la literatura, seria algun conte que em va llegir la meua mare o el meu pare. El primer record que tinc va ser un Nadal, quan era menuda, que el Pare Noel em va dur una col·lecció de llibres amb contes nadalencs, i al principi no em feia massa il·lusió però després m'encantava el moment amb ma mare llegint les dues eixes històries de fades i mons màgics. Recorde que en aquells llibres, que encara tinc, predominaven les il·lustracions. Quan vaig aprendre a llegir era jo qui llegia aquests contes a la meua germana menuda. En començar preescolar, els llibres que més m'agradava llegir, o més ben dit fullejar eren de princeses, i recorde que el meu llibre preferit era Pulgarcita. En classe recorde que llegíem contes populars i la majoria estaven adaptats per a nens.

A la meua casa, ma mare sempre em deia que havia de llegir i em duia a la biblioteca cada setmana a elegir un llibre. Al principi, els que més m'agradaven eren els que havies de buscar alguna cosa en els dibuixos, després els d'aventures i també els típics de Teo va al zoo. També a la meua prestatgeria, hi destacaven els còmics de Mortadelo y Filemón heretats de mon pare, de fet, un d'aquests còmics va ser un regal de mon pare a ma mare quan va nàixer la meua germana, no sé ben bé si m'agradaven per mi o per com contava ma mare eixa història. També m'agradava escriure poesia, poesies que ara llisc i em fan rissa, però en aquell moment em pareixien genials i les llegia a la classe molt orgullosa.

La veritat és que no recorde bé els llibres que llegia a primària, supose que seria perquè no em varen marcar, van ser llibres que et deien els mestres i no els escollia jo. Recorde llegir en l'ESO, van llegir llibres com L'odissea d'Ulisses, L'illa del tresor, Hoyos i com que eren llibres d'aventures em varen agradar. Recorde llegir La tejedora de la muerte i tindre malsons amb l'àvia a la engroixidora. D'altra banda, ma mare, pel meu aniversari, sempre em regalava llibres de Kika superbruja. Aquests llibres d'aventures on Kika viatjava a altres èpoques i vivia grans experiències eren els que més m'agradaven sense dubte. Però a mesura que anava avançant al llarg de l'ESO, cada vegada era més pesat llegir sobretot, per la quantitat de llibres que t'imposaven a llegir. Recorde eixos capítols interminables de llibres inacabables, però no tots eren així, recorde llegir Mor una vida, es trenca un amor o El diari vermell de Carlota llibres que em van agradar, en aquest últim, em sentia identificada i em va agradar prou. En aquesta època, recorde que els meus llibres preferits eren d'amor. D'altra banda, també m'interessaven els teatres, i no sols llegir-los sinó realitzar-los. En valencià fins i tot, férem una obra on jo era "supertot".

Respecte al tema de l'escriptura, al meu institut feien com concursos de contes o narracions. Als primers anys en primer i segon vaig presentar alguns escrits, recorde que vaig escriure un conte que tractava sobre uns xiquets que es perdien a una illa. Però a poc a poc, vaig perdre l'interès per escriure. Vaig tornar a escriure algun text quan es posa de moda això d'escriure al "fotolog", però no va ser gran cosa.

Quan més recorde gaudir de la lectura va ser en batxiller, a l'assignatura de Literatura Universal. Aquesta assignatura em va marcar prou, la mestra era genial i contagiava el seu interès pels llibres que explicava, i ací no sols m'agradaven les lectures sinó tota la història que hi havia darrere d'ells. Com Madame Bovary que no sols m'agradava les històries amb els seus amors sinó tot el que implica el llibre i el moviment del realisme que hi havia darrere. Edipo rey o la Divina comedia va ser uns altres llibres que em varen entusiasmar, amb tots els anys que tenen segueixen sent obres magnífiques. Tots els llibres d'aquesta assignatura em varen resultar molt profitosos, Hamlet, els poemes de Baudelaire...

En Castellà recorde la novel·la de La casa de los espíritus, aquest em va semblar prou llarg però també em va agradar moltíssim, veure com canviaven les protagonistes i encara m'agradà més tot el que hi havia darrere, la història i el context històric, els moviments socials i polítics en què va viure l'autora Isabel Allende a Chile. En Valencià, un llibre que em va encantar va ser La catedral del mar, aquest llibre al principi se'm va fer pesat però a poc a poc em va enganxar i finalment es va convertir en un dels meus llibres preferits.

Durant aquestes etapes llegia novel·les o histories, quan vaig començar a aquesta carrera vaig descobrir uns altres tipus de lectura que també m'han apassionat. Com són La pedagogia contra Frankestein o Mal d'escola on narren històries al voltant de l'escola a la nostra societat, alguns amb mirada crítica però molt constructius. Aquests llibres m'han ensenyat molt respecte a la tasca educativa i pense que em seran de gran utilitat al futur.

A dia d'ara, la veritat és que no tinc molt de temps per a llegir, encara que m'agrada i tinc apuntats uns quants llibres que tinc pendents de llegir. La majoria d'aquests llibres són recomanacions de mestres i tinc moltes ganes de llegir-los. Des del meu punt de vista, en l'educació cal motivar als alumnes a estimar la lectura i a què s'adonen de tot el que es pot aprendre mitjançant aquesta. Per a mi llegir és una activitat molt enriquidora, a més amplia la creativitat i imaginació dels xiquets i xiquetes, o més ben dit de tots els lectors. En la meua opinió, la lectura és imprescindible per a créixer com a persones i per entendre millor a la resta, ja que pots submergir-te en diferents mons i diferents realitats. Aquest punt, em sembla molt rellevant, ja que pense que s'ha de conscienciar de les diferents realitats i cultures que hi ha al món.

Cal començar per dir que el meu nom és Maria Serrano Gómez i faig segon de Magisteri. Serà un plaer per a mi fer un xicotet recorregut sobre la meua trajectòria personal i el meu contacte fins a dia de hui amb la lectura literària. També faré esment dels gèneres literaris que més m’han agradat o que, al contrari, no m’agradaria llegir-ne més.

            

En primer lloc comentaré la següent frase: “La lectura fa a l’home complet, la conversació el fa àgil i escriure el fa precís” (Francis Bacon). Em pareix molt interessant aquesta frase ja que resumeix molt bé quines tres destreses ajuden a l’esser humà a fer del llenguatge una eina precisa i acurada i quin ha de ser el propòsit de qualsevol persona que vullga estar ben formada. La primera part “la lectura fa a l’home complet” ve a dir-nos que són els llibres els que ens ofereixen l’experiència de conèixer mitjançant l’abstracció mental el nostre àmbit i d’altres mons, cultures i pensaments que d’altra manera mai hagueren estat al nostre abast. La segona part “la conversació el fa àgil” ve a dir-nos que mitjançant la parla el nostre cervell millora la rapidesa mental i , l’última part, “escriure el fa precís” ve a dir-nos que a l’hora d’escriure hem de discriminar i elegir les paraules adequades que tenim al nostre vocabulari. La utilització d’aquesta cita resumeix perfectament el que em deien els professors quan era petita i que a mesura que he crescut he anat verificant-ho. 

Per comentar les meues experiències personals amb la lectura literària i els distints gèneres he de dir que han sofert un canvi pronunciat, per què? 

Quan era petita i gràcies principalment al meu pare que era i segueix sent un fanàtic de la lectura, des de molt petita ja hem llegia contes i recorde com si fos ahir que li encantava contar-me tot tipus de mites i faules que sempre aconseguien deixar-me bocabadada com per exemple un recull de breus adaptacions de la mitologia grega, les sagues nòrdiques i una miscel·lània de llegendes d’altres cultures. A la meua imaginació convivien Aquil·les, Afrodita, Ulisses, Sigfrid... Ma mare m’ajudava a dormir com es fa amb tots els infants: transportant-me al món encissador de fades i nans, de princeses i cavallers, de bruixes i Alicies en els seus mons de meravelles. A l’etapa d’infantil llegíem contes molt breus però principalment recitàvem a classe molts poemes i un dels que més em va marcar i recorde n’és un titulat Sols un ratet que parlava sobre els nens que veien molta televisió, jo de seguida ho vaig associar amb els meus pares que em deien que veure la televisió tantes hores al dia no era bo i que calia fer altres coses de profit. És cert que tinc un bon record de la infància i les lectures les feia amb molt de gust.

Una vegada finalitzada aquesta etapa i començant Primària, la meua comprensió lectora era molt bona i encara que en Primària es llegeixen menys llibres jo ho seguia fent a casa, però el canvi apareix quan vaig passar a  l’institut. Estic totalment segura de que a molts com jo els ha ocorregut que les ganes de llegir a l’aula ja no era per gust sinó per obligació i amb un control del professorat. A més d’aquest canvi, cal sumar-li la difícil etapa viscuda i el canvi de comportament que sofrim tots a eixes edats. Tinc en casa molts llibres que vaig llegir a l’ESO però ja no es tractaven temes poètics o assumptes que afavoriren la lectura per plaer sinó que els llibres que ens tocava llegir eren els obligats pel departament. La situació canvia molt pel fet d’anteriorment llegir amb llibertat sense cap pressa i a l’ESO tindre un límit d’entrega de treballs sota l’escrutini o el desànim del professorat.

 

Encara que tot puga semblar dolent, si et preguntaren quins llibres recordes haver-te llegit amb gust a l’ESO o Batxillerat estic totalment segura que ningú, exceptuant els lectors fanàtics, podrà citar més de deu llibres. Aquesta pregunta respondria al que he comentat anteriorment i jo sóc una d’aqueixes persones ja que pensant i pensant he aconseguit recordar un total aproximat de sis llibres les dues etapes. Els llibres que he recordat de l’etapa de l’ESO són: Moby Dick, historia de la caça d’una balena blanca amb un desenllaç sorprenent, Les aventures d’Ulisses, llibre que ens endinsa en l’univers mitològic i La casa de Bernarda Alba que tractava sobre l’autoritarisme de la mare, Bernarda Alba, sobre les seues filles. He de dir que no m’havia donat compte però és cert que tots aquells llibres que recorde d’aquesta etapa és pel motiu d’una història impactant, no m’agrada gens llegir històries amb molta monotonia. Pel que correspon a l’etapa de Batxillerat, que sols fa tres anys que vaig finalitzar, recorde principalment un llibre titulat Això és (i no és) Allò que quan el professor va dir el nom tothom ens vam desanimar una volta més perquè pensàvem que seria un llibre il·legible i amb excessiu contingut literari però he de dir que poca gent va arribar a entendre’l a la perfecció i aquest llibre, a dia de hui, encara no sé el motiu de per què em va agradar tant i vaig tindre tanta facilitat. He de recordar també els llibres que abans de començar a llegir-los ja ens posaven pressió perquè al Selectiu hauríem de conèixer-los com el palmell de la nostra mà. 

Aquesta ha sigut la meua trajectòria literària fins a dia de hui i he de dir que els llibres que llig actualment no són per voluntat pròpia i sols dedique temps a la lectura literària quan així m’ho imposen. Sé el que tothom dirà: hauries de llegir més i agafar-li gust, és cert, estic d’acord, sóc conscient de tots els avantatges que comporta llegir però m’encantaria tornar a la infància i tenir la llibertat que tenia per a llegir qualsevol llibre. Em sentia com investigadora que jugava a descobrir històries plenes de fantasia i m’encantava transportar-me al lloc on indicava la lectura. La realitat, i desgraciadament, és que les coses han canviat però cal dir i ho dic de tot cor, tinc l’esperança de que aparega un professor/a que aconsegueixi obrir-me els ulls i que torne a tindre les ganes de llegir que tenia abans o directament, jo, de manera personal, reprendre allò que tenia plaer de fer, llegir, i el més important, DISFRUTAR fent-ho.

Em diuen Laura Donet, tinc 21 anys, visc a Villalonga (La Safor) i sóc estudiant de Magisteri Primària en la Universitat de València. Sempre he estat envoltada de literatura, des de tan menuda que em costa pensar en el primer record que tinc d’ella.

En primer lloc cal remarcar que a la meua mare l’apassiona la literatura, per aquesta raó sempre m’he la intentat involucrar, recorde que la meua mare em contava un conte abans de dormir però això va caviar quan la meua germana va créixer i es va ensenyar a llegir ella, per la qual cosa va passar de ser la meua mare la que em contava tots aquells contes a ser la meua germana. Anys després em tocava a mi, era jo la que havia d’aprendre a llegir, la veritat que tota la passió que tenia la meua mare per la literatura jo no la vaig heretar, m’avorria llegir, no tenia gens d’interés a aprendre a llegir bé, recorde als meus mestres parlant en la meua mare per a veure de quina manera podien motivar-me, però la veritat que no ho van aconseguir, van passar els anys i sí, vaig aprendre a llegir millor però seguia sense tindre interés per la literatura. La veritat que a mi em resultava frustrant que a molta gent li agradava llegir (entre elles la meua mare) i a mi no m’agradara, recorda inclús que de vegades agafava un llibre i feia com si llegia però realment sols veia les fulles.

Podria dir, que tot va canviar l’últim any de la Primària, els llibres que ens manaven a classe eren de més grossor i segurament veia un món poder acabar-me’l, però en classe de Llengua Valenciana ens van manar un que em va cridar molt el nom, m’enrecorde perfectament d’aquell llibre, s’anomenava Laura contra el temps de Milio Rodríguez Cueto, hui en dia encara el tinc ben guardat i crec que va ser el primer llibre que em vaig llegir més d’una vegada, tal vegada el llibre no tinga res de l’altre món, segurament m’agradava perquè la protagonista es deia Laura, però el que sí que tinc clar és que eixe llibre es el que em va obrir els ulls i em va fer veure la màgia de la literatura. Després d’aquell llibre ja van començar a aparéixer altres com Tres dies fora de casa de Manel Sanchèz, que em motivava per a què arribara el viatge de fi de curs i viure totes aquelles aventures.

Poc a poc anaven passant els anys i la temàtica de la literatura que anava llegint anaven variant, vaig passar de llegir aquells llibres que contaven algun romanç, a les novel·les de terror fins que vaig arribar a trobar la temàtica que més m’agradava llegir. Cal dir que mai m’ha motivat llegir còmics, admire la gent que ho fa però el que més m’agrada de llegir és imaginar-me als protagonistes i deixa créixer la imaginació i en els còmics el posen imatges i d’alguna manera el limiten eixa imaginació.

Ara com ara, puc dir que el que més m’agrada són aquelles novel·les que tracten sobre fets reals i més destinats als que et donen una lliçó de vida, els que conten l’experiència personal i sobretot, els llibres que més m’agraden són els que parlen sobre la discapacitat, ja que són llibres dels quals pots aprendre molt.

Els escriptors que més m’agraden al dia de hui es Irene Villa i Albert Espinosa, ja que els dos escriuen sobre discapacitats, problemes i maneres de superar-ho tot, però sobretot són un gran exemple de superació.

Per altra banda, escriure no era una cosa que en motivara molt, però tot això va canviar quan anava a tercer de primària i vaig quedar segona en el concurs del “sambori”. Però sí que és veritat que fins que no vaig passar a l’ESO i vaig llegir El diari vermell de Carlota de Gemma Lienas, no vaig tornar a escriure cap cosa més. Al dia de hui, si escric alguna cosa, és perquè per a mi, és una bona manera de desconectar i dir tot allò que de vegades no pots dir.

Com a futura docent i basant-me en la meua experiència, crec que el dia de demà no hauria d’obligar a ningú ni obsessionar-me si algú no li apeteix llegir perquè no servirà de res, simplement cal buscar alguna cosa que els puga motivar i serà en aquest moment quan els mateixos alumnes no podran parar de llegir. Perquè si alguna cosa he aprés en aquests anys és que molts mestres el simple fet que no m’agradava llegir o que tardara més del que es considera “normal” no significa que en un futur no poguera gaudir de la literatura.

La veritat que m’alegre que la meua relació amb la literatura haja canviat tant, ja que ara puc dir que per a mi, agafar un llibre és la millor manera de desconnectar i clavar-me en un altre món, és una bona eixida dels problemes i una gran manera de relaxar-me.