Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L.Ferrando. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L.Ferrando. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de juny del 2016

L'arbret de Nadal


El llibre que hem triat per a aquest vídeo ha sigut “El arbolito de navidad” de Herenia Antillón Almazán amb les il·lustracions de Isabelle Langevin. 

Aquest ens va cridar l’atenció perquè es poden identificar les diferents emocions i estats pels quals va passant l’arbret, com per exemple en un primer moment la il·lusió, després l’alegria i per últim la tristesa.


Com es pot veure a les imatges, ens hem basat molt en les il·lustracions per a l’elaboració del “Stop motion”.


Selecció d'un llibre - Laura Ferrando i Lucia Serralta




Aquesta és la nostra selecció del llibre de LIJ, els xiquets per als quals van destinats, Manu i Laura, tenen 11 anys, a aquesta edat és molt important reforçar l’hàbit lector, i que gaudisquen de la lectura. Per tant, per a triar els llibres s’ha tingut en compte les característiques i els gustos dels xiquets, a més d’aconseguir que aquest tinguera un equilibri entre l’estètica, el component educatiu i l’adequació al lector. Amb tot açò, el que volem és desenvolupar en els xiquets el pensament crític i divergent per a potenciar la imaginació, la creativitat, l’anàlisi i la reflexió. Així doncs, amb un llibre que tinguera aquests trets, el que estava clar era que la lectura seria d’allò més enriquidora per a Laura i Manu.



El llibre triat per Laura Ferrando ha sigut "El misteri de la llacuna" de Vicent Pardo, amo les il•lustracions de Gerard Miquel i editorial  Bromera.

Aquest  tracta de dos amics que contracten a un detectiu per ajudar a una amiga. Açò serà el punt de partida d'unes fabuloses aventures que van permetre a Steven Spielberg filmar la pel•lícula Voliana.


El llibre triat per Lucia Serralta Escrivà ha sigut "La fada masovera" de Vicent Marçà, amb les il·lustracions de Ramon Pla i editorial Bromera. Aquest va aconseguir el VI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre 2001.

Aquest tracta d'una xiqueta que creu haver trobat una persona amb poders especials. Primer l'anomena bruixa, pel seu aspecte extern, però després creu que es tracta d'una fada. El més extrany d'aquest personatge és que en el seu laboratori té un frigorífic i una olla exprés...

divendres, 10 de juny del 2016

Reflexió grupal sobre l'assignatura

Aquesta és la nostra reflexió sobre l'assignatura, hem tractat de respondre a totes les preguntes que es varen formular a principi de curs, a més d'aportar la nostra experiència sobre aquesta.

Per últim, ens agradaria finalitzar amb aquesta reflexió: "Un bon mestre pot crear esperança, encendre la imaginació i inspirar amor per l'aprenentatge" (Brad Henry).

diumenge, 5 de juny del 2016

Pla lector

Introducció

El centre que hem seleccionat per aquest pla lector és el “C.P Verge de la Font”. Aquest està situat en Villalonga - València i la seua població consta d’un total de 4350 habitants. No és un poble molt gran i és per aquesta raó que tothom té al seu abast els llocs d’interés. El centre està al costat d’un “mini zoo”, un parc que conté diferents animals que es poden visitar i la seua entrada és gratuïta i podríem utilitzar per fer alguna eixida amb els xiquets. L’escola és un edifici rodejat per dos patis externs, dos per Educació Infantil i altres dos per a Educació Primària. Conta amb un total de 175 alumnes de Primària, que és l’etapa que ens interessa i de la qual ens centrarem en aquest pla lector.

A més a més, el centre conta amb una orientadora educativa i mestres de pedagogia terapèutica i d’audició i llenguatge per a tractar casos d’alumnes amb necessitats educatives especials. Els alumnes del centre al llarg de la seua trajectòria acadèmica han rebut un programa d’incorporació progressiva de valencià, castellà i anglès. Generalment, els alumnes tenen un bon funcionament, exceptuant l’alumnat amb certes necessitats educatives, que conten amb l’ajuda d’adaptacions curriculars i de la psicopedagogia del centre. Al llarg de cada etapa educativa s’han realitzat tant dinàmiques de grup com individuals però s’ha notat un major rendiment quan els xiquets treballen de manera grupal ja que estan més motivats al tindre una bona relació socio-afectiva amb els seus companys.

D’altra banda, el centre té clar que la lectura és un dels principals instruments d’aprenentatge. Una bona comprensió lectora constitueix un factor clau per a conduir als nostres alumnes a l’èxit escolar. En aquest sentit el centre Verge de la Font juga un paper essencial en el foment d’actituds positives entorn a la lectura i la seua capacitació. El paper de l’escola és promoure la lectura dels nostres alumnes i per tant, tot el professorat ha de sentir-se implicat en el pla ja que tots som responsables de l’aprenentatge de la lectura en les diferents àrees i cursos.

La tasca de fomentar l’hàbit lector i la comprensió lectora no és sols del centre sinó de tota la Comunitat Educativa. És responsabilitat de tots fomentar en els xiquets i joves actituds positives cap a lectura i l’escriptura. És important treballar mitjançant tècniques que afavorisquen la lectura ideo-visual. Es tindrà en compte també que el temps que es tarda en llegir un llibre influeix en la captació d’idees, en l’atenció, en la memòria i en la capacitat de relacionar-les amb altres afins o contradictòries. L’objectiu final de tot tipus de lectura és comprendre el missatge i el seu contingut.

            Objectius generals

  • Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector. Així com fer d’aquest una activitat d’oci i goig.
  • Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la Comunitat Educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura.
  • Contribuir al desenvolupament de la competència lingüística en l’alumnat.

            Objectius específics

               Primer cicle:

  • Desenvolupar poc a poc la capacitat de comprensió.
  • Fomentar la lectura a nivell familiar.

            Segon cicle:

  • Participar en iniciatives promogudes des de altres institucions que animen als alumnes a llegir.
  • Desenvolupar la imaginació i el pensament crític.

            Tercer cicle

o   Construir l’argument amb imatges.
o   Utilitzar les TIC.
o   Desenvolupar el treball en equip i la imaginació.

 Avaluació

Pel que fa a l’avaluació, es realitzarà una enquesta en la qual, depenent de la quantitat de resultats A, B o C, s’agruparan per temàtiques. Malgrat açò, es podrà realitzar una recerca de llibres i activitats per adequar-se al nivell de l’alumnat i així poder trobar el material adequat que tinga un equilibri entre estètica, adequació i valor educatiu. Aquesta serà continua al llarg de tot el curs, per a poder veure el progrés que ha seguit l’alumnat i, a més, la metodologia podrà variar per adaptar-se als canvis que vagen sorgint.

Activitats

Per a fer l’elecció de les activitats es necessari tenir uns coneixements previs sobre selecció de llibres per a fer la lectura enriquidora i així desenvolupar en l’alumnat el pensament crític i divergent promovent la reflexió i l’anàlisi.

I.              Primer cicle

-       A l’aula:

Abans de la lectura, el docent presentarà el llibre d’una manera breu, donant la informació més rellevant en dos o tres frases, així l’alumnat serà capaç de detectar quina és la temàtica principal del llibre.
D’altra banda, mentre l’alumnat realitza la lectura autònoma aniran fent-se tertúlies literàries per tal d’assegurar-se que tots els lectors estan comprenent adequadament el text.
Una vegada realitzada la lectura, l’alumnat haurà de posar-se en el lloc del protagonista identificant així les emocions que es viuen al llibre i exposar com actuaria si estiguera en el seu lloc, aconseguint desenvolupar l’empatia.
Per exemple, al llibre “Las aventuras del capitán Calzoncillos”, els protagonistes són dos xiquets, Jorge i Berto, la característica més destacada és que són xiquets graciosos i tenen un enemic que vol acabar amb tots aquests. Per tant, les activitats girarien al voltant d’aquestos personatges.

-       Fora de l’aula:

Una vegada al mes acudiran al centre pares i familiars per a contar rondalles i contes als més menuts d’Educació Primària. D'aquesta manera participa tota la Comunitat Educativa. Aquesta activitat es realitzarà al pati.

-       Fora de l’escola:

Es realitzarà una eixida al teatre del poble per a que prenguen contacte amb els recursos que tenen al seu abast i així mostrar altres maneres de treballar el gènere teatral, en aquest cas.

II.            Segon cicle

-       A l’aula:

*      Abans: Es presentarà la portada del llibre peròn no quin és el seu títol i a partir d’açò, hauran de pensar quina serà la trama del llibre.
*   Durant: A classe es farà una lectura col·lectiva del llibre fins a un punt determinat on els alumnes tinguen informació suficient com per a, de manera grupal, inventar un final per a la història.
* Després: Una vegada realitzada la lectura, els alumnes hauran de respondre a les següents preguntes:
o   Què és el que més t’ha agradat?
o   Canviaries alguna cosa del llibre?
o   Recomanaries el llibre?
o  Si pogueres parlar amb el protagonista, què li diries? Li donaries algun consell?

-       Fora de l’aula:

Es realitzarà una gimcana per tot el col·legi, fent referència als gèneres literaris treballats. Les activitats seran molt variades fomentant el treball en equip, enriquint les relacions entre l’alumnat i creant un ambient positiu on puguen assolir-se tots els coneixements.

-       Fora de l’escola:


L’activitat tindrà lloc a la biblioteca municipal del poble on els alumnes llegiran contes de diferents gèneres als xiquets més menuts del poble, fent ús de les instal·lacions educatives externes a l’escola i que pertanyen al seu entorn.


III.           Tercer cicle

-       A l’aula:

*    Abans: Sense haver realitzat la lectura del llibre, es facilitarà als alumnes una sèrie de il·lustracions per a que, de manera grupal, 4-5 integrants, organitzen la història de la manera que consideren que serà la correcta.
*     Durant: a classe es posarà un tauló en el qual, tal i com vaja avançant la lectura, els alumnes buscaran al diccionari totes les paraules que no coneguen i les anotaran al tauló. D’aquesta manera, a final de curs, s’aconseguirà un glossari de paraules noves que podran consultar sempre que vullguen.
*    Després: Per a fer ús de les TIC, una vegada llegit el llibre, per parelles es jugarà al joc “Kahoot”, el qual tracta d’una sèrie de preguntes sobre el llibre i el glossari que han elaborat durant la lectura. Aquestes seran prèviament elaborades pel docent i la parella que guanye tindrà un premi.

-       Fora de l’aula:

Agafant la idea del “Lipdub”, els alumnes realitzaran un vídeo representant la història del llibre que han llegit. Utilitzant tot l’espai del centre, les TIC i amb ajuda de tota la Comunitat Educativa, poden participar mestres, pares o qualsevol persona que vullga.

-       Fora de l’escola:

En aquest cas, l’activitat s’adequarà a la temàtica del llibre. Per exemple, si aquest tracta de pirates, amb l’ajuda d’un mapa, elaborat pel docent, els alumnes hauran d'aconseguir trobar totes les pistes per a arribar al lloc on es troba el tresor.

Cal dir que una vegada al mes entre els diferents grups, del mateix cicle, es contaran els aspectes més rellevants del llibre que han llegit, sense contar la trama principal, per tal de convèncer-los que els agradarà igual o més que a ells.

D’altra banda, tot el col·legi celebrarà el dia del llibre muntant un “mercat” de llibres que contindrà tota varietat de gèneres i temàtiques. D’aquesta manera s’incentivarà la participació de tots els que gaudeixen llegint.

Reflexió: Gramàtica de la fantasia

“La función creadora de la imaginación es esencial tanto para los descubrimientos científicos como para el surgimiento de la obra de arte” (Rodari)
  
Partint d'aquesta cita, Gramática de la Fantasía és un conjunt de relats, de vivències i  situacions reals i imaginades que ajuden a prevaler l'art de la creativitat, aquesta capacitat humana que ens permet inventar històries, crear situacions i innovar finals de tantes altres històries, una virtut inacabable de possibilitats a l'hora d'asseure'ns a escriure. És un llibre fantàstic escrit per Gianni Rodari, i aposta per una escola i un entorn familiar que estimule al nen a crear; aposta per una visió constructivista del procés d'ensenyament-aprenentatge.

En
 Gramática de la Fantasia, Gianni Rodari exposa i fonamenta una nova proposta per a la gramàtica infantil, una basada en la imaginació i la creativitat perquè els nens creen les seues pròpies històries i aprenguen a aprofitar les possibilitats de la paraula.

Com el mateix autor ho relata en les primeres fulles, el llibre és el resultat d'una certa quantitat de converses que ha anat sustentant amb la finalitat de buscar noves opcions per relatar històries, especialment per a nens. L'autor s'anticipa dient que
 Gramática de la Fantasía no intenta ser una nova postura per a l'ensenyament a les escoles ni de bon tros una nova teoria educativa, ni un assaig si més no. Senzillament, precisa l'autor, són algunes recomanacions de com fer per poder incentivar els més petits a crear històries. La intenció és propiciar la imaginació com a part del procés d'aprenentatge i fer-lo coincidir amb l'aventura de jugar, perquè finalment, tot el procés es centra en el joc, un per a nens que manifesten la seua creativitat comptant noves històries, unes creades a partir de relats ja existents o senzillament d'experiències o vivències que siguen el motor inicial d'una possible gran aventura per explicar.

Al meu entendre el llibre resulta molt útil per als mestres, aquells encarregats d'incentivar la lectura i permetre l'aprenentatge correcte en els nens, però és un llibre que també arriba a captivar als que no tenen
 cap interés a ensenyar o dedicar-se als nens . El lector pot aprofitar la lectura per a enriquir les seues possibilitats a l'hora de crear situacions per escriure-les, resulta doncs una magnífica referència per als que volen iniciar-se en l'escriptura.

En ell se'ns proposen nombrosos jocs que estimulen la creativitat dels nens i nenes basats en el llenguatge, tot i que aquests aprenentatges seran extensibles a molts altres àmbits.
 Rodari ens presenta diferents tècniques per generar idees amb les quals construir històries. L'interessant és el procés creatiu, més que la redacció del conte en si mateix.

El principal mètode d'estimulació de la imaginació que es proposa en aquesta obra és el binomio fantástico, que és al seu torn la fórmula en què es basen totes les successives estratègies de creació. Consisteix a triar dues paraules a l'atzar i a partir d'elles crear una història. Les paraules no han de tenir una relació evident, l'emoció de l'activitat radica en la dificultat d'imaginar una història on es troben les dues unides. La millor manera per això és que cada nen escriga una paraula en un paper. Hi ha 1 fum d'activitats a la meua els que més m'han agradat són : 

Una estratègia similar al
 binomio fantástico és la que es presenta sota el nom de Caperucita Roja en helicóptero. Aquesta història neix a partir de sis paraules donades. Hem d'oferir als nens una sèrie de cinc paraules que suggereixin una història clàssica i després incorporar una sisena que trenqui la sèrie. D'aquesta manera els nens han d'elaborar la història i nosaltres, com a mestres, mesurarem la capacitat de l'alumnat per reaccionar davant de l'aparició d'un element nou i desconcertant.

Una altra estrategia que em sembla de profit: Ensalada de
 cuentos és aquella història en la qual conviuen en una trobada fantàstica, personatges de diferents contes. En aquest cas el binomio fantástico es compon de dos noms propis de personatges de conte.

Per últim, El error creativo és aquell error que l'alumnat comet en escriure i ens dóna peu a inventar una nova història. Així, aprofitarem l'error per a crear noves idees. Gairebé sempre resulten històries amb un cert matís humorístic. Rodari ens presenta l'exemple d'un nen que, en lloc de 'Tanzania', escriu Manzania i a partir d'aquí sorgeix un nou país.

M'agradaria acabar aquesta reflexió amb la següent cita de
 Rodari:

"Yo espero que estas páginas, puedan ser igualmente útiles para quien cree en la necesidad de que la imaginación ocupe un lugar en la educación; a quien tiene confianza en la imaginación infantil; a quien conoce el valor de liberación que puede tener la palabra. "El uso total de la palabra para todos" me parece un buen lema, de bello sonido democrático. NO para que todos sean artistas, sino para que nadie sea esclavo".

 


dimecres, 25 de maig del 2016

Generes literàris i utilitat didàctica: com treballar els gèneres de tradició oral a l’Educació Primària


La literatura oral és un compendi de narracions amb estructures sòlidament forjades segle a segle que vehiculen uns continguts que interessen tant als individus com a les comunitats que les han fet néixer, i aquestes narracions formen part de l’imaginari col·lectiu”. (Ros, 2009)

Partint d’aquesta definició podem començar a entendre la importància que té ensenyar a l’escola els gèneres de tradició oral, com que l'escola és en molts casos l’únic lloc on els xiquets tenen la possibilitat d'aprendre la cultura del lloc on viuen. Les noves tecnologies han obert un ampli ventall de possibilitats en l’educació i els hàbits de lectura s’han vist modificats, per aquest motiu s'està perdent cada vegada més dels coneixements de les rondalles o dels contes. A més a més , quan tractem aquest gènere a l’aula podem aconseguir tractar altres com són l’estima per la llegua (ja que formen part del patrimoni lingüístic i cultural d’aquesta), l’educació musical i estètica, per conèixer més sobre el lloc on viuen, per al desenvolupament d’habilitats cognitives, pragmàtiques, comunicatives i metalingüístiques... la qual cosa és molt important.

Per tots aquests motius, l'ús dels jocs que tracten aquest gènere ha de ser una eina didàctica elemental a l'aula. A continuació vaig a presentar les diferents activitats que podem realitzar segon el cicle al qual ens trobem, haurem de ser conscients que per a la bona posada en pràctica d'aquestes activitats el docent deu tindre un bon bagatge formatiu i cultural i siga capaç de treballar d'una manera lúdica i motivadora:

Resultado de imagen de abuelo leyendo cuentoAl primer cicle, per introduir amb més emoció el tema de la literatura oral, hauran de demanar ajuda als seus avis, d'aquesta manera es tractarà aquest tema d'una manera diferent i més motivadora, els avis vindran a classe i hauran de contar una rondalla que se sàpiguen i dir qui li la va contar. Açò captarà l'atenció dels xiquets i xiquetes, ja que són els seus avis i àvies, i els motivarà per saber més acosta d'aquest tipus de literatura.

La segona activitat pensada per aquest cicle serà ensenyar-los refranys i embarbussaments. Hauran de dir quins coneixen i traure amb l'ajuda del mestre els significats d'aquests, ja que molt sovint no tenen a veure amb el seu significat literal.

Al segon cicle faríem una activitat que tractarà sobre contes i llegendes, realitzaríem una assemblea sobre les que ja saben i hauran de dir on les han aprés. Després es preguntarà sobre els temes que més els agraden, i cada un haurà de buscar en casa una llegenda i explicar-la a classe, però no sols es quedarà a la narració sinó també argumentaran perquè l'han elegit. D'aquesta manera es fomentarà la competència lectora, l'expressiva i la reflexiva.
L'altra activitat pensada per aquest cicle, necessitarà també l'ajuda dels avis, preguntaran a casa per rondalles, després les contaran a classe i es reflexionarà sobre la importància que té que es continue aquestes rondalles, que passaria si es deixaren de transmetre i que es perdria. Des del meu punt de vista, és molt important tractar la participació de l'alumnat a l'aula, sobretot per a tractar aquest tema i que no estiguen passius, perquè cal fer-los reflexionar sobre la importància de preservar aquest patrimoni.

Al tercer cicle com que ja són més majors l'activitat que he pensat consistirà a potenciar i desenvolupar la imaginació, a més de fer-ho en grups. Farem un imaginari col·lectiu, en grups de 5. Partiran d'un conte que tots coneguen i hauran de canviar-lo per a adaptar-lo a altra època, és a dir, com seria per exemple el conte de la caputxeta roja en l'actualitat. Després deuran fer una xicoteta representació i dir que és el que els ha cridat l'atenció dels altres contes, que és el que han pensat canviant el seu. Es tracta d' una reflexió i d'una crítica del que han treballat tant ells com els seus companys.

Resultado de imagen de niños cantando canciones populares
Aquesta activitat caldrà adaptar-la a la zona on es troba el centre, així aleshores es farà una recerca de caçons populars que siguen del poble o de la zona. Com que les cançons populars formen part de la tradició oral, i sembla una manera més divertida i motivadora de tractar a l'aula a més d'ajudar a l'educació musical i estètica aquesta activitat és ideal per al tercer cicle. Aprendran diferents cançons populars, i també se'ls explicarà l'origen i expressions d'aquestes, ja que moltes voltes com que els temps canvien no s'entén el significat d'alguna construcció lingüística, així d'aquesta manera tractarem també nou lèxic.

Una tercera activitat que podíem planejar seria fer una mena de gimcana, en la qual es tractarien tots els temes i fer un xicotet repàs del qual es suposa que ja han de saber, començarien per unir parts de refranys i explicar-los, després es faria el joc de les paraules encadenades, a la tercera activitat d'aquesta gimcana utilitzaríem les paraules encadenades de l'activitat anterior fer un conte tots junts i per concloure elegiran entre tots una rondalla i fer una representació. En acabar el joc hauran d'adonar-se de la importància de la tradició oral, ja que moltes de les solucions d'aquestes activitats les hauran après a casa, també d'aquesta manera es treballa el treball en equip, la imaginació, l'expressivitat, la competència lectora i la memorística.

En conclusió, paga la pena transmetre tota la cultura oral que en tenim, per tots els motius que ja he explicat. En totes aquestes activitats s'ha tingut en compte que l'infant és el centre i el protagonista del seu aprenentatge significatiu, per aquest motiu cal eixir de l'escola i introduir novetats pedagògiques, la qual cosa inclou la utilització de nous materials i activitats. En definitiva, cal fer que la nostra proposta siga atractiva, didàctica i motivadora a partir del llegat cultural. I el més important és que s'adonen de la importància que té preservar i conservar totes aquestes rondalles, refranys, contes... tot allò que té a veure amb la literatura oral.
(Ros, 2009)