Generes literàris i utilitat didàctica: com treballar els gèneres de tradició oral a l’Educació Primària

“La literatura oral és un compendi de narracions amb estructures sòlidament forjades segle a segle que vehiculen uns continguts que interessen tant als individus com a les comunitats que les han fet néixer, i aquestes narracions formen part de l’imaginari col·lectiu”. (Ros, 2009)

Partint d’aquesta definició podem començar a entendre la importància que té ensenyar a l’escola els gèneres de tradició oral, com que l'escola és en molts casos l’únic lloc on els xiquets tenen la possibilitat d'aprendre la cultura del lloc on viuen. Les noves tecnologies han obert un ampli ventall de possibilitats en l’educació i els hàbits de lectura s’han vist modificats, per aquest motiu s'està perdent cada vegada més dels coneixements de les rondalles o dels contes. A més a més , quan tractem aquest gènere a l’aula podem aconseguir tractar altres com són l’estima per la llegua (ja que formen part del patrimoni lingüístic i cultural d’aquesta), l’educació musical i estètica, per conèixer més sobre el lloc on viuen, per al desenvolupament d’habilitats cognitives, pragmàtiques, comunicatives i metalingüístiques... la qual cosa és molt important.

Per tots aquests motius, l'ús dels jocs que tracten aquest gènere ha de ser una eina didàctica elemental a l'aula. A continuació vaig a presentar les diferents activitats que podem realitzar segon el cicle al qual ens trobem, haurem de ser conscients que per a la bona posada en pràctica d'aquestes activitats el docent deu tindre un bon bagatge formatiu i cultural i siga capaç de treballar d'una manera lúdica i motivadora:

Al primer cicle, per introduir amb més emoció el tema de la literatura oral, hauran de demanar ajuda als seus avis, d'aquesta manera es tractarà aquest tema d'una manera diferent i més motivadora, els avis vindran a classe i hauran de contar una rondalla que se sàpiguen i dir qui li la va contar. Açò captarà l'atenció dels xiquets i xiquetes, ja que són els seus avis i àvies, i els motivarà per saber més acosta d'aquest tipus de literatura.

La segona activitat pensada per aquest cicle serà ensenyar-los refranys i embarbussaments. Hauran de dir quins coneixen i traure amb l'ajuda del mestre els significats d'aquests, ja que molt sovint no tenen a veure amb el seu significat literal.

Al segon cicle faríem una activitat que tractarà sobre contes i llegendes, realitzaríem una assemblea sobre les que ja saben i hauran de dir on les han aprés. Després es preguntarà sobre els temes que més els agraden, i cada un haurà de buscar en casa una llegenda i explicar-la a classe, però no sols es quedarà a la narració sinó també argumentaran perquè l'han elegit. D'aquesta manera es fomentarà la competència lectora, l'expressiva i la reflexiva.

L'altra activitat pensada per aquest cicle, necessitarà també l'ajuda dels avis, preguntaran a casa per rondalles, després les contaran a classe i es reflexionarà sobre la importància que té que es continue aquestes rondalles, que passaria si es deixaren de transmetre i que es perdria. Des del meu punt de vista, és molt important tractar la participació de l'alumnat a l'aula, sobretot per a tractar aquest tema i que no estiguen passius, perquè cal fer-los reflexionar sobre la importància de preservar aquest patrimoni.

Al tercer cicle com que ja són més majors l'activitat que he pensat consistirà a potenciar i desenvolupar la imaginació, a més de fer-ho en grups. Farem un imaginari col·lectiu, en grups de 5. Partiran d'un conte que tots coneguen i hauran de canviar-lo per a adaptar-lo a altra època, és a dir, com seria per exemple el conte de la caputxeta roja en l'actualitat. Després deuran fer una xicoteta representació i dir que és el que els ha cridat l'atenció dels altres contes, que és el que han pensat canviant el seu. Es tracta d' una reflexió i d'una crítica del que han treballat tant ells com els seus companys.

Aquesta activitat caldrà adaptar-la a la zona on es troba el centre, així aleshores es farà una recerca de caçons populars que siguen del poble o de la zona. Com que les cançons populars formen part de la tradició oral, i sembla una manera més divertida i motivadora de tractar a l'aula a més d'ajudar a l'educació musical i estètica aquesta activitat és ideal per al tercer cicle. Aprendran diferents cançons populars, i també se'ls explicarà l'origen i expressions d'aquestes, ja que moltes voltes com que els temps canvien no s'entén el significat d'alguna construcció lingüística, així d'aquesta manera tractarem també nou lèxic.

Una tercera activitat que podíem planejar seria fer una mena de gimcana, en la qual es tractarien tots els temes i fer un xicotet repàs del qual es suposa que ja han de saber, començarien per unir parts de refranys i explicar-los, després es faria el joc de les paraules encadenades, a la tercera activitat d'aquesta gimcana utilitzaríem les paraules encadenades de l'activitat anterior fer un conte tots junts i per concloure elegiran entre tots una rondalla i fer una representació. En acabar el joc hauran d'adonar-se de la importància de la tradició oral, ja que moltes de les solucions d'aquestes activitats les hauran après a casa, també d'aquesta manera es treballa el treball en equip, la imaginació, l'expressivitat, la competència lectora i la memorística.

En conclusió, paga la pena transmetre tota la cultura oral que en tenim, per tots els motius que ja he explicat. En totes aquestes activitats s'ha tingut en compte que l'infant és el centre i el protagonista del seu aprenentatge significatiu, per aquest motiu cal eixir de l'escola i introduir novetats pedagògiques, la qual cosa inclou la utilització de nous materials i activitats. En definitiva, cal fer que la nostra proposta siga atractiva, didàctica i motivadora a partir del llegat cultural. I el més important és que s'adonen de la importància que té preservar i conservar totes aquestes rondalles, refranys, contes... tot allò que té a veure amb la literatura oral.
(Ros, 2009)