Reflexió: Gramàtica de la fantasia

La Gramàtica de la Fantasia és un llibre escrit per Gianni Rodari qui va guanyar un premi Nobel i va fer que les seues obres foren indispensables per als mestres i en general per a l’educació. Amb aquest llibre, Rodari crea una proposta per a intentar enriquir l’ambient d’aprenentatge dels xiquets. L’autor relata històries de la seua experiència, explicant tècniques per a motivar als xiquets a llegir contes i a més, per a que siguen capaços de crear-ne ells mateixa.

Pense que Rodari explica les tècniques per a donar recomanacions de com motivar a l’alumnat a llegir llibres, escriguen histories, conten contes, inventen, somien..., no per a crear una nova postura educativa en els col·legis. La seua intenció és que la societat entenga que la imaginació ha de formar part del procés d’aprenentatge i a més, fa d’aquest procés una aventura, un joc. Les tècniques que s’expliquen al llarg del llibre mostren diferents mètodes per a desenvolupar en els xiquets aquesta imaginació, mitjançant jocs que incentiven la creació de noves paraules que, totes unides, formen una història. Les tècniques que utilitza Rodari estan contextualitzades en un ambient per a xiquets, però també poden ser utilitzades com a exercici per a la pràctica de la creativitat en els més adults.

Algunes de les tècniques que més m’han agradat han sigut, per exemple, “Equivocar historias”, aquesta tracta d’utilitzar històries populars o contes clàssics, però en aquest cas hi ha que canviar la història d’eixos relats. Un altra tècnica que em va cridar l’atenció va ser “Los cuentos alrevés”, en aquest cas es tracta de canviar els rols o papers de cada personatge del conte. Per exemple, en el conte de Caputxeta vermella, el llop seria qui va a portar-li el menjar a la ueleta, la caputxeta seria qui va a menjar-se a la yayeta... i després d’aquest seria interessant “¿Y que ocurre después?”, per a que inventen una continuació. I un altre exemple seria “ Viejos cuentos” que tracta de que els xiquets han d’aconseguir retalls de periòdics o revistes per a crear una poesia amb aquests.

Per últim, una tècnica que utilitza Rodari molt a sovint, de fet, la nomena al llarg de tot el llibre, és “El binomio fantástico”. Aquesta tracta de crear frases a partir de dues paraules que no tenen res a veure, per exemple: gos i nevera, a partir d’aquestes dues paraules es podrien crear les següents frases: La nevera del gos, el gos de la nevera, el gos damunt de la nevera, la nevera per al gos, el gos amb la nevera...

Com a conclusió, l’autor va realitzar aquesta obra per a tot aquell que estiga convençut de que la imaginació deu ocupar un lloc dintre de l’educació, per a qui confie en la creativitat infantil i per als que saben que la paraula és un poder que té tot el món.  De fet, l’autor escriu diferents capítols destinats també a les mares i a totes les persones que estiguen en contacte amb xiquets, per a que no sols s’apliquen aquestes tècniques a l’àmbit educatiu, sinó també a diferents entorns com per exemple a casa, al parc del poble... i d’aquesta manera la creativitat i la imaginació és podrà desenvolupar en qualsevol lloc. En la meua opinió, aquest llibre m’ha paregut molt interessant i enriquidor, ja que totes les tècniques que s’expliquen, afavoreixen al desenvolupament de la creativitat i de la imaginació. Com a futura mestra, aquestos dos aspectes són fonamentals per a aconseguir una educació activa, participativa i dialògica.