Gramàtica de la fantasia és un llibre escrit per Gianni Rodari. Aquest, a través de la seua experiència ens explica diferents tècniques que es poden utilitzar a l’aula, encara que també va dirigit en general als pares i a totes aquelles persones que treballen amb xiquets i xiquetes. L’autor va dedicar tota la seua vida a escriure sobre y per als xiquets. Totes les tècniques que anomena en el llibre, són molt senzillet d’utilitzar i es poden adaptar a les necessitats del alumnat.
Rodari amb aquest llibre tracta de fomentar la creativitat, la imaginació i sobretot motivar a tot els xiquets i les xiquetes a que tinguen interès pe a la lectura mitjançant els contes y creant histories. Aposta per una escola i un ambient familiar que estimuli al xiquet o la xiqueta a crear, no només a obeir i rebre coneixement de forma passiva. Proposa jocs que es basen en el llenguatge, però Rodari està convençut que la creativitat en una gran ferramenta de entrenada que podrà ser útil en altres camps.
L’autor ens explica al començament del llibre com sorgeix la idea d’escriure sobre la gramàtica:
"Durant l'hivern de 1937-1938 vaig ser contractat per ensenyar italià, en les seues cases, als fills d'alguns jueus alemanys. Treballava amb xiquets i xiquetes des de les set fins a les deu del matí. Vaig trobar la frase que diu: "Si tinguéssim una fantasia com hi ha una lògica, s'hauria descobert el art d'inventar".
“Pocs mesos després, va ser quan vaig descobrir als surrealistes francesos, vaig creure que havia trobat en la seva forma de treballar la fantàstica que buscava Novalis. " (Gramàtica de la fantasia.)
Els anys que va estar treballant en aquest àmbit, Rodari va començar a elaborar el que ara coneguem com la Gramàtica de la fantasia. Prenia notes en un quadern que portava sempre amb ell. Cada vegada que passava un acte creatiu apuntava com s'havia produït. El tracte directe amb l’alumnat va ser sense dubte molt útil en aquesta tasca.
Com a conclusió, voldria destacar algunes tècniques que m’han semblat les més interessant:
Per una banda, està la tècnica de “que passaria després...” aquesta una activitat molt creativa, ja que els xiquets i les xiquetes estan acostumbrats a que les histories tinguen un final determinat i aquesta tècnica ens ajuda a veure més enllà del final i poder fer que l’historia tinga el desenllaç desitjat per el lector. També ens trobem la de “els contes del revés” aquesta es molt interesant ja que pot concienciar a l’alumnat en la vida real, ja que si canvies el punt de vista de les históries pots descubrir coses que havans no sabies, i per a mi és molt útil per a quan es troben en n conflicte on hi ha dos bandes, saber que tens que assegurar-te que es el que ha passat.
L’ensalada de contes és molt originat ja que pot l’alumnat pot elegir tots aquells personatges que més els agrada i veure’ls junts en una mateixa historia, la qual cosa els motivarà molt per a atendre i buscar informació i així fomentar la lectura. A part d’aquestes, Rodari ens explica un sense fi de tècniques totes molt útils com són “el binomio fantástico” la qual diria que es una de les activitats que més es pot dur a terme i pot agradar a l’alumnat o “les paraules tabú” que mostra molt d’interès degut a que es una cosa totalment diferent al que estan acostumbrats, entre altres. Fa uns anys, vaig tindre la sort de poder dur a pràctica la del “xiquet com a protagonista”, i és una activitat que els agrada molt als xiquets.
Aquest llibre m’ha semblat molt útil i de gran ajuda al dia de demà com a docent, m’ha donat moltes idees les quals puc emprar a classe i m’ha fet veure diferents maneres de despertar la curiositat de l’alumnat pel món a la literatura. Em sembla un llibre molt enriquidor i sobre tot el que més m’agrada’t es que Rodari parla de la seua pròpia experiència en xiquets i xiquetes la qual cosa ja et conta coses que els xiquets són capaços de imaginar-te que no esperaves mai que pensaren coses així i crec que el dia de demà, quan pose aquestes tècniques a la pràctica podré arribar a sorprendrem molt més. Sense dubtar-ho recomararia aquest llibre no sols a docents, si no a totes aquelles persones que treballen o estiguen dia a dia amb xiquets i xiquetes.
M’agradaria finalitzar amb una frase que Rodari menciona en el llibre i per a mi es molt commovedora:
“Sempre hi ha un xiquet que diu: -Com s'inventen les històries?, I es mereix una resposta honesta.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada