Reflexió: Gramàtica de la fantasia

Gianni Rodari va nàixer a Omega, Itàlia, en 1920. Va acabar els seus estudis de Magisteri i va començar a treballar com a periodista en el diari Cinque Punte. Els seus primers textos literaris van aparèixer en publicacions com L’Ordine Nuevo. Va passar per varies publicacions fins que finalment es va incorporar i va poder dirigir la revista mensual Il Giornale del Genitori.  Va escriure moltes obres però la que destaca i es comentarà a continuació és “Gramàtica de la Fantasia”.

 

La principal finalitat de l’autor és que tots els lectors, tant joves com gent més major, puguen adquirir metodologies i referències per a crear i contar històries. Tothom sabem que aconseguir-ho satisfactòriament no és una tasca fàcil i és per aquest motiu que es necessiten tècniques per a desenvolupar la creativitat i la imaginació. Gianni Rodari intenta diferenciar clarament que és una tècnica del que no ho és, separant-la en paràgrafs diferents. La seua dinàmica és proposar la tècnica, explicar-la i després aportar exemples de la seua pròpia experiència personal que ens ajudarà a desenvolupar-la de la millor manera possible.

Endinsant-nos en el llibre, consta de quaranta cinc capítols en els quals es tracten temàtiques com: metodologies, consells, experiència del propi autor amb els xiquets, entre d’altres més, però la temàtica que jo considere més rellevant i ell destaca en aquest llibre és la de com treballar la imaginació i la creativitat amb els xiquets. Encara que semble que aquest llibre està únicament dedicat a docents no és així, ja que hi ha capítols on vol donar consells o dedicar unes paraules a les mares o a aquells que conviuen moltes hores amb xiquets. 

D’altra banda, la part més útil per a nosaltres com a futurs docents i que m’agradaria destacar de la lectura apareix en els següents capítols: 

• El prefix arbitrari: aquesta tècnica els serveix als xiquets a crear paraules, precedides per qualsevol prefix, que no existeixen però que els fa que desenvolupen la imaginació.

• L'error creatiu: consisteix en crear històries a través d’errors comesos pels xiquets. Açò els serveix per a augmentar la seua imaginació i corregir l'error de forma no traumàtica.

• El xiquet com a protagonista: consisteix en crear històries on el xiquet és el personatge principal i el que participarà en la formació del conte.

• Històries tabú: hi ha paraules que els xiquets veuen com prohibides degut a la seua càrrega significativa. Aquesta tècnica consisteix en inventar històries on la paraula tabú siga la protagonista.

En conclusió, “Gramàtica de la fantasia” és un llibre que recomanaria a qualsevol persona, és clar que a la gent que es dedica o es dedicarà a la docència és més recomanable però estic segura que tothom que el lliga farà bon ús d’aquest. Encara que, probablement, és difícil de llegir o al menys així m’ha semblat. A més, la lectura no és ràpida per la manera d’expressar-se de l’autor però és un llibre que m’ha sigut de molta utilitat i que guardaré per poder consultar en un futur.

  
“L'aprenentatge és experiència , tota la resta és informació” (Albert Einstein).