Reflexió: Gramàtica de la fantasia

“La función creadora de la imaginación es esencial tanto para los descubrimientos científicos como para el surgimiento de la obra de arte” (Rodari)

  

Partint d'aquesta cita, Gramática de la Fantasía és un conjunt de relats, de vivències i  situacions reals i imaginades que ajuden a prevaler l'art de la creativitat, aquesta capacitat humana que ens permet inventar històries, crear situacions i innovar finals de tantes altres històries, una virtut inacabable de possibilitats a l'hora d'asseure'ns a escriure. És un llibre fantàstic escrit per Gianni Rodari, i aposta per una escola i un entorn familiar que estimule al nen a crear; aposta per una visió constructivista del procés d'ensenyament-aprenentatge.

En Gramática de la Fantasia, Gianni Rodari exposa i fonamenta una nova proposta per a la gramàtica infantil, una basada en la imaginació i la creativitat perquè els nens creen les seues pròpies històries i aprenguen a aprofitar les possibilitats de la paraula.

Com el mateix autor ho relata en les primeres fulles, el llibre és el resultat d'una certa quantitat de converses que ha anat sustentant amb la finalitat de buscar noves opcions per relatar històries, especialment per a nens. L'autor s'anticipa dient que Gramática de la Fantasía no intenta ser una nova postura per a l'ensenyament a les escoles ni de bon tros una nova teoria educativa, ni un assaig si més no. Senzillament, precisa l'autor, són algunes recomanacions de com fer per poder incentivar els més petits a crear històries. La intenció és propiciar la imaginació com a part del procés d'aprenentatge i fer-lo coincidir amb l'aventura de jugar, perquè finalment, tot el procés es centra en el joc, un per a nens que manifesten la seua creativitat comptant noves històries, unes creades a partir de relats ja existents o senzillament d'experiències o vivències que siguen el motor inicial d'una possible gran aventura per explicar.

Al meu entendre el llibre resulta molt útil per als mestres, aquells encarregats d'incentivar la lectura i permetre l'aprenentatge correcte en els nens, però és un llibre que també arriba a captivar als que no tenen cap interés a ensenyar o dedicar-se als nens . El lector pot aprofitar la lectura per a enriquir les seues possibilitats a l'hora de crear situacions per escriure-les, resulta doncs una magnífica referència per als que volen iniciar-se en l'escriptura.

En ell se'ns proposen nombrosos jocs que estimulen la creativitat dels nens i nenes basats en el llenguatge, tot i que aquests aprenentatges seran extensibles a molts altres àmbits. Rodari ens presenta diferents tècniques per generar idees amb les quals construir històries. L'interessant és el procés creatiu, més que la redacció del conte en si mateix.

El principal mètode d'estimulació de la imaginació que es proposa en aquesta obra és el binomio fantástico, que és al seu torn la fórmula en què es basen totes les successives estratègies de creació. Consisteix a triar dues paraules a l'atzar i a partir d'elles crear una història. Les paraules no han de tenir una relació evident, l'emoció de l'activitat radica en la dificultat d'imaginar una història on es troben les dues unides. La millor manera per això és que cada nen escriga una paraula en un paper. Hi ha 1 fum d'activitats a la meua els que més m'han agradat són : 

Una estratègia similar al binomio fantástico és la que es presenta sota el nom de Caperucita Roja en helicóptero. Aquesta història neix a partir de sis paraules donades. Hem d'oferir als nens una sèrie de cinc paraules que suggereixin una història clàssica i després incorporar una sisena que trenqui la sèrie. D'aquesta manera els nens han d'elaborar la història i nosaltres, com a mestres, mesurarem la capacitat de l'alumnat per reaccionar davant de l'aparició d'un element nou i desconcertant.

Una altra estrategia que em sembla de profit: Ensalada de cuentos és aquella història en la qual conviuen en una trobada fantàstica, personatges de diferents contes. En aquest cas el binomio fantástico es compon de dos noms propis de personatges de conte.

Per últim, El error creativo és aquell error que l'alumnat comet en escriure i ens dóna peu a inventar una nova història. Així, aprofitarem l'error per a crear noves idees. Gairebé sempre resulten històries amb un cert matís humorístic. Rodari ens presenta l'exemple d'un nen que, en lloc de 'Tanzania', escriu Manzania i a partir d'aquí sorgeix un nou país.

M'agradaria acabar aquesta reflexió amb la següent cita de Rodari:

"Yo espero que estas páginas, puedan ser igualmente útiles para quien cree en la necesidad de que la imaginación ocupe un lugar en la educación; a quien tiene confianza en la imaginación infantil; a quien conoce el valor de liberación que puede tener la palabra. "El uso total de la palabra para todos" me parece un buen lema, de bello sonido democrático. NO para que todos sean artistas, sino para que nadie sea esclavo".